No vull ser feliç al Nadal

Aquesta història comença aquí (http://www.la-chincheta.com/ca/2011/12/05/un-dia-havia-de-passar/) i continua així…

Entre el soroll dels clics i el centelleig dels flaixos, una figura estilitzada masculina s’aproximava des de l’extrem de la carretera. L’individu subjectava una gravadora a la seva mà dreta. Apropant-la a la seva boca, relatava: “Diane, després de prendre’m una estupenda tassa de cafè, em disposo a analitzar l’escena del crim. Estic a 3 metres, 4 centímetres i 65 graus a la dreta del cos i espero que no tinguis fills, perquè tot sembla indicar que en Santa ha mort. Corto y cierro”. Mentre apagava la gravadora el seu braç descendia elegantment pel seu pectoral deixant entreveure el centelleig d’una placa platejada, col·locada a consciència sota la solapa dreta de la seva jaqueta: FBI.

L’agent Pooper examinava minuciosament l’estat del difunt, estarrufant el nas, quan es va apropar una senyora d’aspecte revoltós i pell arrugada, calçada en còmodes sabatilles de quadres escocesos. Bressolava entre els seus braços el tronc sec d’un avet mentre repetia: “El meu fill ho ha vist tot: sssshhht, escolti-li…quan els rens cavalquen en la foscor la sang brolla en el cor del feble. I ara vagi’s a dormir i escolti les nadales que canten els dimonis”. Pooper va abandonar l’escena i després d’una sopa de galets i un pastís de nabius, es va ficar al llit, dibuixant en la seva ment les pistes de la senyora del tronc.

Hores després, l’agent es va despertar sobresaltat i va agafar la seva gravadora, amb els ulls encara entretancats. “Diane, he tingut un somni revelador –va confessar- sé qui ha matat en Santa. He vist el Nadal, vestit de negre, de maldat i de falses campanyes socials; assortit de llàgrimes de cocodril i d’hipocresia. He vist que es posava una bufanda de consumisme i guants de religions opaques, i mitjons de loteries inassolibles amb adorns impossibles. També he vist com aquest Nadal cavalcava sobre un ren negre i s’introduïa en l’ànima d’en Santa, com un esperit perdut assedegat d’un cos buit al que manipular al seu antull. El meu somni m’ha desvetllat com en Santa ha matat al seu equip de follets, esbocinant-los amb ajuda de les banyes afilades del seu ren i esmollant els membres entre els paquets de regals que havia de repartir. Sí, Diane, en Santa ha enviat aquests regals sagnants als nens de tot el món. I, quan ha finalitzat la massacre, s’ha adonat que ell mateix era l’epicentre d’una tremenda farsa i s’ha tallat la gola. En el meu somni, el món sencer despertava el 25 de desembre amb un paquet macabre enllaçat en seda vermella. Diane, el Nadal ha matat en Santa”.

El toc-toc de la porta va interrompre a l’agent, qui es va dirigir sorprès a obrir-la, sense apagar la seva gravadora, havent mirat abans pel foradet. “No hi ha ningú…” va mussitar, baixant la seva mirada lentament cap al sòl. Al moment, la pell de Pooper es va tornar pàl·lida i una esgarrifança va recórrer tot el seu cos de dalt a baix. “Diane, hi ha un paquet a la meva porta amb un llaç vermell i un missatge: Bloody Christmas”.

This entry was posted in LaChincheta. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>