Feliç any nou

Aquests història comença aquí http://www.la-chincheta.com/ca/2011/12/05/un-dia-havia-de-passar i continua així…

I mai es va poder imaginar que la seva ànima pesés tant. Déu sant! Ni va veure el túnel, ni la llum que li cridava, per fi va poder comprovar que solament eren llegendes urbanes. Va respirar tranquil, doncs la idea d’acabar en una autopista del més enllà, camí a l’infinit, era insofrible.

S’eleva lentament, massa lentament, després de vint minuts d’agonia, i haver superat tan sol dos metres per sobre del seu carnal cadàver, quan ja comença a perdre tota esperança d’aconseguir el setè cel, sent una estranya força que s’apodera d’ell, bé, de la seva ànima, seguida d’una fuetada cervical, que li deixa per uns instants sumit en una espècie de borratxera garrafonera.

Quan obre els ulls, la confusió s’apodera d’ell, Està al cel? A el infern? Al portal de Betlem? No. Està a un bar de carretera de Milwaukee, ciutat natal dels creadors de la marca de motos Harley-Davidson, a l’estat de Wisconsin, d’Estats Units, assegut en un tamboret de la llarga i llardosa barra, amb un parell d’ous fregits amb bacon i una gran tassa de fumejant cafè davant d’ell.

La cambrera, Rose Mary, es dirigeix a ell com a Dr. Göttingen i li pregunta com va tot pel nou hospital comarcal. Malgrat estar encara una mica atordit pel viatge espacial, respon sense titubejar, i li contesta amb cert to sorneguer, que malgrat els temps que corren, encara queden parelles que s’atreveixen a ampliar la família.

Atònit per la resposta que surt de la seva boca, aixeca la vista i pot veure el seu rostre reflectit en el mirall que hi ha darrere de la vitrina dels dònuts, just al costat de l’almanac que marca que avui és 31 de desembre. No dóna crèdit. Resulta que davant té a un jovenet, meitat madelman, meitat Ken. Amb dissimulo es pessiga la cama per comprovar si això està passant realment. Ai! Sí, és real.

Intenta aixecar-se sense semblar que està hiperventilant, i introdueix la seva mà a la butxaca interior de la seva americana verda ampolla de cava plena, per treure la seva cartera amb la intenció de pagar l’esmorzar. I és en aquest moment, en obrir el compartiment de la bitlletera, que descobreix el seu veritable jo. Entre el permís de conduir i el de soci del Club de Motos de Neu, està la targeta d’identificació com a treballador de l’Hospital de Sant Nicolás, Dr. Joseph *Göttingen. Àrea d’Obstetrícia i Ginecologia. Queeeeeeeè! De nou hiperventila. Respira. Es calma. Reflexiona.

Resulta que la seva sobtada i precipitada mort, ha servit per donar pas a una nova oportunitat de seguir fent feliç a la gent, però aquesta vegada en forma del millor regal que se li pot fer a un ésser humà, ajudar a portar al món una nova vida.

El seu gran regal per fi ha arribat. Feliç vida nova, Feliç any nou!

This entry was posted in LaChincheta and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>