Un dia havia de passar

Estava patètic, tant gros i allà tirat, al terra. La seva barba, tacada de sang, es mesclava amb la sorra bruta d’aquell parc… Les seves ulleres s’havien trencat, mostrant un rostre massa humà. Els nens rondaven al seu voltant, impàvids, decebuts, sense cap senyal de dolor. No semblava que esperessin una resurrecció sobtada. Els més petits estiraven les seves botes, grans i negres. Ja li havien tret el cinturó, amb el que les petites jugaven a corda… La sang havia deixat de brollar i un toll rogenc delimitava el final d’una llarga i esplendorosa vida dedicada a fer feliç els demés mentre ell, allà mort, mai va tenir un regal amb el qual somiar…

Per continuar aquesta truculenta història nadalenca entra al nostre bloc i escriu el teu gran final: 1. Bon Nadal; 2. Feliç Any Nou; 3. No vull ser feliç al Nadal.
This entry was posted in LaChincheta and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

One Response to Un dia havia de passar

  1. Prudenci says:

    I aquí la meva contribució per a seguir aquesta bona història….

    Aquella imatge dels nens insensibles a la sang y el dolor va fer que apartés la mirada d’immediat i es dirigís a casa seva el més ràpid possible. Al obrir la porta, una bufetada d’aire calent va donar-li a la cara, així que va començar a treure’s l’abric i aquella horrible bufanda que la seva mare li havia regalat pocs dies abans. Encara commocionat, va deixar-se caure al sofà i com un autòmat engegà la tele. La noia del telediari va aparèixer de seguida, lluint una de les seves típiques americanes de vellut i, des de la seva primera paraula, va aconseguir cridar la seva atenció. La notícia era sobre un seguit d’accidents que havien tingut lloc a diferents parts del món però amb un denominador comú molt intrigant: en tots havia mort un Pare Noël. D’un salt va aixecar-se del sofà i va preguntar-se què dimonis estava passant. Sempre li havien agradat les històries estranyes, sobretot les que quedaven sense resoldre. Però allò, al haver-ho viscut en primera persona, al haver-ho vist amb els seus propis la tragèdia, va inquietar-lo més que intrigar-lo.

    El que ell ignorava era que, molt lluny de casa seva, en una habitació tant bruta com freda, algú havia planejat tots aquells accidents des de feia molt de temps. Algú fart dels somriures dels nens, de les parelles agafades de la mà y les cançons d’amor. El millor de tot aquell pla fou haver trobat tanta gent disposada a unir-se a la causa des de qualsevol part del món. No havia sigut fàcil, això segur, però finalment havien pogut emprendre el seu camí cap a un món sense felicitat, sense esperances, sense bons moments. Acabar amb el Nadal doncs, només era el primer pas. I havia sortir bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>